Qui no ha vist mai un vídeo d’algun intrèpid/a fent salts impossibles? Potser aquesta sigui una forma força breu i escassa per definir una pràctica tan especial com el parkour. Òbviament, com que no som uns expertes ni experts en el tema, hem contactat amb @davilismis, atleta-traceur. Ell ens explica amb les seves paraules què és aquesta pràctica, què significa per a ell i què li aporta, entre altres qüestions.

Gràcies al seu punt de vista, ens mostra el parkour més com un estil de vida que com un esport mortal. On algunes persones només veuen algú que salta sense cap raó, @davilismis ens mostra un camí de desenvolupament personal en què l’aprenentatge és més important que arribar a una meta concreta. Ens parla de compartir VS competir, de tenir un bon equilibri entre el cos i la ment, de millorar i superar les nostres pors.

Simplement volem enderrocar murs mentals i mostrar que les coses gairebé mai no són el que semblen. Darrere de cada salt hi ha moltíssim entrenament, constància i disciplina. El nostre enfocament voldrà mostrar els valors i les coses positives que pot aportar aquesta pràctica. “El parkour no és perillós, perillosa és la persona que el practica” ens comenta. Com ja hem dit, hi ha molt de temps i esforç invertit darrere d’aquests espectaculars salts. Entrenament constant de cos i ment i determinació, són alguns dels ingredients principals de la recepta.

Sobretot ens parla d’un art més que no pas d’un esport, de com uneix les persones amb el seu llenguatge universal i de l’autoconeixement i la superació personal que emana.

La veritat que estem súper agraïdes a @davilismis pel seu temps, saviesa i per ajudar-nos a obrir una mica més la ment.

Els murs més perillosos són els mentals!